2x07 La senzillesa

A Barcelona, els gitanos del carrer de la Cera, al barri del Portal (la part del Raval propera a Sant Antoni), expliquen que la rumba catalana va començar als anys 40, amb un gitano flamenc, el Orelles, que tocava la guitarra i cantava en les festes del barri. Un altre gitano, el Toqui, solia actuar a les bodes gitanes, i va inventar una manera de tocar la guitarra que combinava ritme, melodia i percussió. Altres diuen que va ser el Onclo Polla o Onclo González qui va donar amb aquesta fórmula màgica, i que ell li va ensenyar al seu fill, Antonio González Batista el Pescaílla , i d'allí a Pere Pubill Calaf Peret. , que accelera els ritmes , va només un pas. Un pas que es converteix en la primera explosió popular.Peret explica que quan era jove anava a la sala de festes Rialto, a ballar els mambos de Pérez Prado, vestit de rocker: per a ell, la barreja de música cubana i de rock és fonamental en la creació de la rumba catalana.

Aquest és l'inici, els principis, les primeres pedalades de la rumba catalana... si vols conèixer tota la història et deixem el programa, fresquet, a continuació:

2x08 Les nostres cases

Tot i els intens d'alguns (com associacions generals d'autors i editors amb molts ànims de lucre) de convertir la cultura en un PRODUCTE inaccessible, elitiste i un parell més d'adjectius que ara no vull recordar, la cultura és un patrimoni nostre, de tots...

Però ELLS, els alguns, ho intenten, perquè d'escoltar no en saben gaire, i en canvi cridar és el seu fort.... Llavors algú es revela, indignat i convençut que això no és jus...t... que no s'hi val!!..que l'acte cultural pot esdevenir perquè sí, pel simple fet de tenir ganes de ésser esdevingut.. i tot seguit un altre el segueix.. i entre uns pocs, es decideixen a demostrar-nos que la cultura és lliure i col·lectiva, i no tan individual com intenten fer-nos creure.. Que un acte cultural és honest i fins i tot solidari, i molt més accessible del que ens volen fer veure.. Tan accessible com el menjador de casa... o el replà de l'escala!

I ens demostren, finalment, que només calia obrir-li les portes de les nostres cases..

2x09 Les Nostres Paraules. Primera Part

Ens agrada parlar.. fer-la petar, cap aquí cap allà, daixonses i dallonses.. mira, és així.. de fet, ho fem tan sovint que hem decidit dedicar-li dos programes seguits a les nostres paraules.

Que parlem molt però, no vol dir que diguem moltes coses interessants, i encara menys importants. De fet, estic convençut que la majoria de paraules que ara mateix estic dient no són cap de les dues coses, ni interessants ni importants.. i què?... però m'agrada!

T'agrada, ens agrada i de ben segur que a ells els hi agrada!..

De vegades, algunes, potser fins i tot masses, l'únic que fem és pensar en veu alta..Vull dir que parlar amb algú té un verb - PARLAR- i un Complement del Règim verbal -AMB TÚ-...Per tant, aquí hi entren dues persones: jo i tú, o si ho prefereixes tú i jo....jo que parlo i tú que escoltes, jo que escolto i tú que parles...Pensar, pensem sols.. però parlar, parlem dos.. (Aquí podríem entrar dins una llarga discussió sobre si la gent parla sola o no.. possiblament una interminable discussió que donarem per tancada amb un SÍ rutun).

..parlar, parlem dos.. i de fet és molt més agradable que sigui així. Podem explicar, discutir, divagar, apuntar, insidir o puntualitzar... Podríem parlar del temps durant 1 hora seguida, o arreglar el món amb cinc minuts. Millor encara deixarem que el mon ens arregli a nosaltres en tan sols dues frases. La primera la diràs tu, i la segona jo.. Llavors possiblement ja haurem canviat el tema de conversa, i en dues frases més el tornarem a espatllar..el món.. Riurem, cridaré, t'aixecaràs i m'assentaré.. Tot plegat sense parar, sense ni tan sols respirar més de lo necessari.. Esgotarem els tems de conversa i en repatirem 3 o 4, algun fins i tot dos cops.

..finalment, ens quedarem en silenci llegint el text del paquet de tabac, o el de Kellogg's o el d'aquell cartell que tú no pots veure, pel simple fet que està just darrera el teu clatell... potser aquest serà el moment més agradable. Potser el més incòmode, sobretot si ens hem dedicat a pensar en veu alta...vaja, ja m'ho deia la mare de petit: pensar, és millor fer-ho en silenci.......

Com diuen uns grans poetes contemporanis nostres..trencar un silenci així no té perdó...si el trenco, que sigui perquè tinc ganes d'escoltar-te doncs!..

Quedem doncs que ara mateix parlant som dos.. tu i jo... d'aquí una estona serem tres, tres que parlaran de cinc i, esperem, que més de cinc que ens escoltaran.. parlant la gent s'entén, i quan s'entén no fa falta parlar molt. Però llavors, a vegades, et sents tan còmode, que no t'importa està amb algú fent-la petar tota la tarda.

És agradable parlar amb la gent... t'agrada, els hi agrada i de ben segur que m'agrada a mi!... pot ser que fins i tot sigui només per gaudir una mica més d'aquest petit plaer que decidim trobar-nos setmana rere setmana aquí en Petit Comitè....

Escolta'm